Quina relació té amb la festa?

La meva relació amb la festa ha estat, en primer lloc, com a participant gaudint del Carnaval com el que més, i després, com a col·laborador d’una festa que sempre he trobat especial. Darrera d’aquella expressió que «per carnaval tot s’hi val» la gent acostumen a agafar una actitud molt diferent a l’habitual; perdem la vergonya, les formes, i sovint podem dir mes coses i mes clares que mai!

Quants anys fa que fas de geganter? I com vas començar?

De geganter n’he fet des que es va fer el primer gegant, el Brut. Això va ser el 1994. Vam ser tota una colla d’afortunats als quals la junta ens va demanar que practiquéssim amb el nou Gegant, per tal de fer-lo ballar pel carnaval, lògicament en secret per tal de mantenir la sorpresa. Així ho vam fer, i, amb molta il·lusió, a la nit anàvem cap al Convent a fer ballar el Brut, jo diria que mai ningú va fallar a cap dels assajos.

Quants geganters sou ara?

Ara mateix no sabria dir quants geganters som, ja que la colla gestiona de forma totalment oberta, de tal manera que qualsevol persona que hi estigui interessada, pot portar els gegants. Els mateixos geganters durant la preparació de la rua i durant la mateixa fem de padrins dels nous i els hi anem ensenyant els secrets que cal saber per poder portar-los amb seguretat. Tanmateix no hi ha cap geganter que oficialment plegui, ja que mai ningú n’ha estat nomenat. Senzillament, segons les circumstàncies de la vida, hi participem de forma més o menys activa. Jo crec que, si l’estat físic ho permet, a tots els geganters ens fa il·lusió portar algun gegant, encara que sigui de manera ocasional.

Quin record guardes com a geganter?

Els millors records que tinc dels gegants són les bones estones que hem tingut amb els amics, especialment als inicis, i després un munt de rues que hem fet aquí a Torà i a molts altres llocs de Catalunya, especialment aquelles en les que la gent hi ha participat de forma nombrosa i animadament.

Com es veuen els nostres gegants fora del poble?

Fora de Torà els Gegants acostumen a sorprendre, ja que els gegants de mnas lliures com els nostres no són gaire coneguts, i si deixem de banda algun despistat que rep algun clatellot, agraden pel joc que aquest fet dóna.

I sense cap dubte el gran triunfador entre tots els gegants és el Constantí, tothom se’l mira i s’hi fotografies… té molts admiradors/admiradores.

Per acabar, com veus el futur dels gegants i geganters de Torà, algun desig?

Espero, i estic segur, que aquests gegants arribaran a ser centenaris i potser inclús mil·lenaris, i sobretot espero que facin córrer i jugar a petits i grans.