Quina relació té amb la festa?

Sóc membre fundador de l’Associació i un dels impulsors de la recuperació de la festa, juntament amb la meva dona, la Trini Mases, i també la Mercè Valls, el Josep Maria Castellà i el Màrius Codina.

Per quin motiu va decidir recuperar la festa? Una festa que s’havia perdut per la guerra civil…

Sempre ens fixàvem en el Carnaval de Solsona i en els seus gegants. Vam pensar que a les places i carrers de Torà podríem fer una cosa similar. Aleshores vam investigar en el costumari català, l’arrel de la festa de la Llordera i al voltant d’aquesta arrel vam anar creant la festa, agafant també idees del carnaval de Solsona.

Com van ser els inicis?

Vam començar sense fer gran cosa. Els primers anys només vam fer el ball de disfresses. Després vam anar introduint la rua amb els personatges de la festa: el Brut, la Bruta, el Bonic  la Bonica. Després vam tenir la idea d’agafar aquests personatges i convertir-los en gegants. I de mica en mica els vam anar creant amb els anys.

Hem estat parlant de la Festa de la Llordera. Perquè es canvia el nom a Festa del Brut i la Bruta?

És un tema que es va anar discutint a les primeres reunions. Vam decidir canviar-li el nom perquè el trobàvem més adient amb la nova festa.

Quins fets són els que tens més presents?

Un dels fets com a Junta que recordo més són les modificacions del Brut. El gegant va presentar-se amb una gorra, tal i com anava sempre el Pep. Però com que al costumari català deia que personatge portava un barret de calderer el vam fer canviar. Un altre fet que recordo especialment és del 1998, l’any que es va presentar el Constantí. Hi va haver una gentada de por, crec que va ser un dels cims de la festa.

Com veus l’evolució d’aquestes 25 edicions?

És una festa que s’ha consolidat. Crec que la línia que s’està seguint és totalment correcta. S’està prioritzant la part tradicional, que és l’arrel d’aquesta festa, la part dels gegants, que és l’essència de la festa.