Fa molt temps que col·labores amb el Carnaval?

Des de que hi va haver el Brut he col·laborat sobretot fent de trabucaire, controlant l’entrada al poliesportiu a la festa de la nit i anant a buscar el ruc.

Ara s’utilitza un cavall en comptes de ruc oi?

Sí, ara fa uns 6 anys que portem el nostre cavall que es diu Violeta. Però el primer ruc que vam estrenar era el de la casa de colònies La Carral, d’aquí al Miracle. A part del ruc hi tenien molts més animals. Era el mateix ruc que després es portava al pessebre vivent d’Ardèvol. Això ho vam fer durant tres anys. Quan es va morir vam haver de buscar un altre ruc. El vam trobar en un poblet proper a Tarroja i Sant Guim de la Plana que es diu Llor. D’aquest ja vam passar a l’actual cavall.

També has col·laborat amb el Carnaval de Solsona?

Hi tant. Estava a l’equip de geganters de Solsona fent ballar gegants. Durant 10 anys no m’ho perdia cap any. Són gegants que pesen molt. Quant portaves 10 minuts ja havies de rellevar.

Voldríem que el poble encara participés més del Carnaval. Es podria recuperar algun aspecte de Carnavals anteriors?

Ara el Carnaval s’ha refredat una mica. No hi ha tanta eufòria com en els anys on es van fer els gegants del Brut i la Bruta. Ens anem fent grans i la gent que abans se’n cuidava ja no se’n pot cuidar tant. Però aquesta realitat és generalitzada. A Solsona tampoc hi veig l’eufòria que hi havia als anys 90. Ha afluixat una mica. En quant a recuperar, penso que es podria recuperar la xaranga de la nit. Recordo una xaranga molt bona, la de Llardecans. Costaven molt però van venir molts anys. A mig ball de la nit es posaven a tocar i m’encantava. També es podria recuperar la botifarrada del migdia. Hi fèiem davant de l’Ajuntament des de les 12:00 fins a les 14:00. Al dissabte al matí ja hi havia bastant caliu i molts ja dinaven allà. Hi havia un ambient molt bonic a la plaça dels arbres. Això ho he trobat a faltar una mica. També es podria recuperar la sardinada. Però bé, al matí ara també es fan altres activitats com el mercat. Tinc moltes andròmines per treure.

Un pregó que recordis especialment?

El de l’actor Pep Cruz. Aquell em va agradar molt. Et pot agradar un pregó més que una altre però sempre els he trobat encertats. Cada any tenen la seva gràcia.

Els pregons són massa picants o massa poc?

Jo per a mi encara fotria més canya. Però tampoc sense passar-se.

Explica’ns alguna anècdota amb la Maria Sala.

La Maria, el Pep de Cal Jovans… aquests personatges es troben molt a faltar. S’enyoren fort. Eren molt animats. Recordo moltes bromes amb ells durant el Carnaval. Ens barallàvem de bromaamb la Maria perquè no es deixava tocar les faldilles. Amb el Pep també rèiem molt. Remugava constantment perquè li robàvem les fulles de la seva col per donar-les al ruc. Ells s’ho passaven bé i tu al seu voltant també.

Tenim Carnaval per anys?

Jo crec que sí. Si el jovent no us espanteu segur que sí. Els col·laboradors més grans us ajudarem amb tot el que puguem. I amb els trabucaires i el ruc (cavall) hi pots seguir comptant. El Carnaval és una festa que agrada. Quan jo era més jove eren prohibits, pràcticament prohibits ja que per exemple no et podies tapar la cara ni fer la gran carnavalada. Però sempre és una festa que crida l’atenció de la gent.