Història del Brut i la Bruta. La Llordera
La Festa de la Llordera
La història de la festa del Brut i la Bruta té el seu origen en l’antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà, que es duia a terme el dia de Dijous Gras, anomenat també Llarder o Llorder, d’on li ve el nom. Aquesta antiga celebració està documentada, al menys, des de mitjans del segle XVIII. Després de la seva desaparició, degut a la Guerra Civil de 1936 i posterior Franquisme, es recuperà el 1990.
Antigament, en el dia de Dijous Llorder, pels carrers i places de Torà, passaven les comparses de la Llordera. La primera comparsa era la del Bonic i la Bonica, dos donzells de posat seriós i vestits amb bones robes. Com a contrapunt, trobaven el Brut i la Bruta, dos donzells que anaven pengi’m penja’m i vestits de calderer i filadora.
El Bonic i la Bonica, al arribar als punts principals de la vila, dansaven d’una forma acurada al so d’un violí. Mentrestant, el Brut i la Bruta, els hi feien la guitza i ballaven de qualsevol manera al seu voltant. Durant el ball, altres joves vestits de festa, passaven porta per porta demanant viandes, que eren entregades a un cinquè personatge, la Lloca. Aquest era un noi que anava a lloms d’una mula amb alforges. Aquelles cases que no volien donar res sense raó aparent, eren marcades amb una creu de cendra a la porta, com a escarni públic.
Per acabar, com no pot ser de cap altra manera, en qualsevol festa que s’apreciï, s’organitzava un gran àpat popular amb tot allò que s’havia recol·lectat.
Aquesta festa va quedar, en un primer moment, paralitzada degut a les guerres Carlines i finalment va deixar de celebrar-se amb l’esclat de la Guerra Civil i posterior dictadura.
Recuperació
No serà fins l’any 1990, que un grup de joves toranesos, iniciarà la recuperació definitiva de la festa. Una de les primeres coses que es decidí, va ser el canvi de data del dijous llarder, al cap de setmana anterior al carnaval oficial.
El motiu pel qual no es decidí celebrar el carnaval en la data oficial va ser la proximitat amb Solsona on ja, en aquest moment, s’hi celebrava un carnaval totalment consolidat.
També es produí un canvi de nom de Festa de la Llordera a la Festa del Brut i la Bruta, utilitzant només el nom de Festa de la Llordera com a afegitó. Aquest canvi es va fer per donar un to més desenfadat tot seguint la tònica dels carnavals moderns.
Al 1991 es van recuperar els cinc personatges que, a diferència de la festa original, seran representats tant per nois com per noies. Les comparses ja no tindran com a objectiu la recollida de menjar porta a porta. El Bonic i la Bonica seguiran ballant a les diferents places del poble i el Brut i la Bruta faran mofa del seu ball. La Lloca passarà a ser un element simbòlic que seguirà la comitiva dalt del ruc però ja sense la funció de guardar el menjar recol·lectat.
També seguiran els nois vestits de gala. En un primer moment es dividiran en dos grups. Per una banda, trobàvem les noies de negre, un grup de noies joves del poble vestides amb americana negra i barret de copa. Aquestes tenien la funció d’obrir pas durant el seguici i crear l’espai per dur a terme les danses. Per una altra banda, trobàvem un segon grup que anava disfressat en comitiva. Aquests es movien entre el públic donant algun detall i demanant la voluntat a canvi. Aquest segon grup va acabar desapareixent.
A partir del 1994 s’introdueixen els gegants de mans lliures a la festa, amb la creació del Brut. A aquest primer gegant el seguiran la Bruta (1995), el Bonic (1996), la Bonica (1997), el Brau Constantí (1998) com a símbol del poble, el Sargentet (2002) i el Brutet (2012).
La festa actual
La festa del Brut i la Bruta actual, arrenca amb el pregó precedit per una trabucada de gala com a crida. En el pregó es fa mofa dels temes locals i d’actualitat. Un cop acabat, el Bonic i la Bonica inicien el seguici amb un primer ball de gala al so dels violins i sense la intervenció burleta del Brut i la Bruta.
Tot seguit, es fan els balls propis de cada gegant, iniciant així la rua pels carrers i parant a cada plaça per fer el ball pla de Torà.
Al finalitzar la rua, es duu a terme una botifarrada popular amb entrepans de botifarra negre.
