Què significa per tu la festa del Brut i la Bruta?

Per a mi el Brut i la Bruta és la FESTA en majúscules! És carnaval! que es el moment més alliberador de l’any, on ens podem treure tots els corses i màscares que ens fan portar durant la resta del any, per mi es la festa anti-postureig.

Què és el que més t’agrada de la festa?

Moltes coses, els gegants, la botifarrada, que la gent disfressi els seus balcons… Però el que més m’agrada, sens dubte, són les figures del Brut i la Bruta, el que representen: dos «miserables invisibles» durant l’any, que s’enfoten de tot quisqui i sobretot del poder. Crec que a diferencia de altres carnavals on tenen un rei, nosaltres tenim una dona i un home del poble que manen.. som més republicans.. jejeje!

Quines coses milloraries?

Milloraria la festa de la tarda, la faria més boja, fugiria d’esquemes establerts de anys anteriors.. de fórmules fetes, el carnaval és bogeria sense límits, lo de «per carnaval tot si val» no pot quedar-se en una simple frase.

Des de quan i de quina manera col·labores amb la festa ?

Uff..  casi des del principi, el primer que vaig fer, el 1994, va ser la entrega de trofeus de la nit imitant al Johan Cruyff, i des de el 1995 que veníem arengades, pintàvem dos murals immensos de crítica social passàvem moltes hores treballant, i després vaig començar a fer els «teatrillos», jo estava tot l’any esperant la festa, i encara ara estic a disposició per col·laborar en el que es pugui!

El teu millor record de la festa és…

El casament del Brut i la Bruta és molt especial, perquè a nivell personal és on se’m comença a coure per dins la idea de fer teatre, vaig sentir que allò era lo meu, i a nivell més col·lectiu, el pregó i la rua que vam fer amb uns amics de Sitges on vam representar un cop d’estat a la pròpia festa, instaurant la anarquia de la disbauxa.

El teu salt a la Cubana i al món del teatre professional podriem dir que el fas des de la nostra festa?

Sí i tant!! I no només per la festa, a la Mercé Valls i al Fermí Manteca que hem van «liar» per fer-ho i al Toni Ferrer amb el que ens liavem la manta al cap sense cap por, gràcies també a molta gent de Torà que em paraven de petit, per el carrer, perquè els hi imités a qualsevol persona del poble o els hi fes alguna pallassada.. per tant és «culpa» de la festa i de tot Torà… I de la mare que hem va parir.

Com veus la festa actualment? I el seu futur?

Ja sé que hem poso pesat, però crec que s’ha de tirar més per la bogeria, per la alegria sense fre, normalment un cop a passat el pregó, la rua sembla el enterro de la sardina ja! I jo crec que no! Que s’ha de imprimir un aire nou, que la gent estigui més implicada en la rua, la festa la ha de fer tothom, no només la junta, no s’ha de tractar de una festa on un grup de gent organitza i els altres miren, sota el meu punt de vista ha de ser un grup de gent que organitza el que els altres volen que es faci… Però sé que és difícil perquè ha Tora a vegades som més de criticar que de fer..